En un article escrit l’any 2007 (The Brand Called You), Tom Peters cita que en l’era de la individualitat, tu has de ser la teva pròpia marca. Defugint de la crítica a la mercantilització de la individualitat, i analitzant la concorreguda activitat de gestionar-nos com a marca (personal branding) i treballar la nostra reputació, considero important apuntar que:
- Quan el personal branding és “autobombo” no té credibilitat. Que tu parlis de tu té un límit. Que tu siguis la teva única carta de recomanació no va enlloc.
- L’ego no és reputació. La reputació costa molt de guanyar i es pot perdre ràpidament. Enganxar-se a l’ego és fàcil, i més difícil és desprendre’s.
Si el teu producte és dolent, no parlis amb bloggers. Fes publicitat convencional.
Ahir vaig anar a veure als Truffaut “In the Loop” (del director Armando Iannucci) una genial sàtira política carregada d’humor. És àgil, divertida, i molt recomanable, sobretot per aquells apassionats a les relacions diplomàtiques, a la intensa vida dels nostres representants, i a l’activitat dels responsables de comunicació.
Ser breu es important. Per ser clar i concís, només s’aconsegueix sent breu. La brevetat, com molt equivocadament es pot plantejar, no resta sinó que suma. I ser breu no és fàcil. Ser breu no és tan sols una qualitat; és una necessitat. I què és ser breu? Parlar una mica menys del que l’audiència espera de nosaltres.
Marketing permissiu vs. intrusiu
Publicat10 desembre 2009 Comunicació , Management Deixa un ComentariA mitjans d’aquest any, quan treballava per WeberShandwick, vaig donar una conferència als alumnes de la Llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques de l’ESRP, sobre els nous reptes del marketing que penjo en aquest post. Amb l’aparició de les noves tecnologies, el marketing intrussiu (que ens omple les bústies, ens truca al telèfon i ens envia spam) queda relegat per aquell que genera contingut i el posa a l’abast del públic.

