Miscel·lània, Relats

Llegats

Un dia en un gest teu hi reconeixes una altra persona. Enmig d’una conversa llances espontàniament una expressió també importada. Te’n adones llavors que has assimilat porcions de maneres de ser, que han contribuït a ser qui avui ets. No em refereixo només a l’efecte mirall que provoca veure els teus pares, sinó el pòsit que et deixen certes persones amb les qui comparteixes una etapa de la vida. Quins són els factors que provoquen que interioritzem certs trets d’algunes persones i que els fem nostres? La proximitat? L’estima? L’admiració? O potser és simplement un automatisme biològic? A mi m’agrada veure-ho com llegat que ens ajuda a mirar enrere per entendre millor qui som.

Estàndard
A l'oficina, Miscel·lània

L’ànsia que devora

Ofegats per la immediatesa, presos de la urgència com a nova deessa de la gestió, en els entorns laborals els espais per a la reflexió estan en perill d’extinció. No tenim temps per pensar. Treballem en equips amb perfils altament tecnificats, sovint mancats d’una visió més ideològica, romàntica, estratègica al capdavall. No estem cultivant un propòsit. Avui només gestionem.

Dins aquesta era de treball tecnificat, hem assimilat viure constantment rodejats d’interrupcions. Tant a la vida, com en el treball. Enmig d’una conversa, una trucada. Enmig d’una redacció, un email. Enmig d’un sopar, un whatsapp.

Aquesta és l’era de la interrupció, on els ritmes són sincopats. La tecnologia ha multiplicat aquest efecte a les nostres vides sota l’eterna promesa d’aprofitar al màxim el temps. D’esgarrapar moments per viure més sensacions, per viure més intensament, per ser més productius. El temps és avui l’ànsia que ens devora. En volem més i més, i cada cop en tenim menys i menys.

Estàndard
Comunicació, Miscel·lània, Relats

Temps en forma d’ona

Com petites pedres vora el mar, el temps en forma d’onades, ens arrodoneix les arestes fent-nos de mica en mica, a tots iguals. El pas incansable de l’espuma marina transforma aquelles pedretes que un dia foren d’atrevides formes, colors i rugositats, en una sorra uniforme. Abans de les onades, tot era puresa i ingenuïtat. La contundència amb la qual ens colpeja el mar, doncs, ens fa perdre la brillantor i ens recorda a mode de consol que malgrat tot, el Temps és just.

Temps en forma d'onada

Estàndard
Miscel·lània

Qüestió de detall

Aguditzar la vista i abandonar el protagonisme per passar a platea i observar. Ser un espectador atent durant uns instants com l’àngel Cassiel que sobrevola Berlin a la pel·lícula de Wenders. Si t’hi fixes, tot és qüestió de detalls. I son tant discrets! Son sinuosos, subtils però determinants. És qüestió de detall que avui existeixis, és qüestió de matís que t’enamoris i és qüestió de res que l’aigüa bulli. Al contrari del que pot semblar, no és el més estrident el més rellevant. La vida és sense dubte, qüestió de detall.

Estàndard
Expectatives, Relats

Et respondré el que veig

Pot ser una pregunta difícil de fer i aparentment més difícil de respondre: ‘Com em veus?’. N’estàs segur de voler-ho saber? Estàs convençut de voler sentir una resposta sincera, que defugi de la delicadesa en què ho faria una veu amiga? Seré fred i objectiu. Així és com et veig perquè així és com actues.

D’altra banda, el que tu penses sobre tu és això… un pensament, un relat argumentat. El que tu sospeses són idees, és la teva història passada per l’enganyós filtre de la memòria. La forma en què et mires és una barreja de les teves expectatives i de les teves pors, és un debat etern entre els teus referents i el teu sentit d’autenticitat. Et reconeixes en la mirada d’altres sobre tu mateix. ‘No és senzill’, penses, ‘sóc tantes coses a la vegada…’.

Però tot això jo no ho sé.

Si em preguntes qui ets, et respondré el que veig.

Estàndard
A l'oficina, Lideratge, Management

Respecte

Pretendre respecte sota la lògica de la jerarquia i de l’autoritat és relacionar-se a partir de la por. Construir un respecte vinculat al lideratge que tingui com a argument principal l’estimulació i la confiança, és encara assignatura pendent en molts entorns laborals.

Estàndard
Comunicació

El patiment us farà millors

Vosaltres fills de l’opulència i el malgastar, que heu viscut per sobre les vostres possibilitats, heu oblidat el valor de l’esforç. Vosaltres fills desagraïts, aprendreu que el patiment us farà millors. Ho fem per vosaltres. En el nom del capital, amén.

Estàndard