Per què una acció ens hagi donat bons resultats davant d’una circumstància, no vol dir que puguem replicar-la amb èxit en un altre moment, atès que el context canvia així com la nostra aproximació a la situació. L’experiència prèvia ens condiciona i ja no som els mateixos. Per tant, aplicar la vella recepta al nou repte no és garantia d’aconseguir el resultat esperat. Aquest plantejament ens pot fer canviar la perspectiva de l’experiència, que deixaria de ser una aliada per convertir-se en un entrebanc.
Quan actuem amb base l’experiència la nostra decisió es veu influïda per múltiples factors associats a aquesta, tals com el record de l’èxit o del fracàs, la por o les conclusions extretes. Aquests factors que ponderem alhora de prendre una decisió també poden ser mals consellers, ja que poden basar-se en assumpcions equivocades o no traslladables a nous contextos. Llavors l’experiència no ens és d’utilitat en aquests casos sinó que ens influeix negativament.
Per tant, és l’experiència una bona consellera per prendre les nostres decisions? Aquí rau la paradoxa, puix que a vegades, més que ajudar-nos ens limita o ens duu pel camí equivocat. L’experiència doncs, es converteix en un argument més que hem de valorar i mesurar perquè no s’acabi convertint en un consol a la nostra desorientació o en una resposta desesperada a la incertesa.
Camins del desig 