Beure per beure

Fa molt que dono voltes a com començar a escriure. “Un llibre!”, penso. El tema el tinc i crec que té potencial. Però abans de posar-me a escriure he d’investigar sobre “el tema”. I és clar, ara, tu, investiga. Res, deixem-ho. “Va, faré un petit text sobre cosetes banals, així mig místiques, que tothom les ha viscut o pensat en algún moment. Així mig de riure”. I llavors no se m’acut res. I aquí em trobo, escrivint per escriure. Com beure per beure. O menjar per menjar. Bé, de fet, ambdós casos practicats amb certa regularitat poden suggerir certes patologies. També passa això amb l’escriptura? En fi, a cagar. Bona nit.