Creativitat, Miscel·lània

Inspiració

Com un fort corrent d’aire a dins d’una habitació, així arriba la inspiració. D’imprevist, una cançó, una lletra, un paisatge, t’evapora i et fa perdre el centre de gravetat. Ets al món de les idees on tot pren sentit i és possible, on et reconcilies amb tu. És el misticisme dels ateus. És la inspiració. Agafes aire volent retenir-la, però no és tangible. Com tot el que és bo. Com Totes les coses.

Al meu amic Eduard 😉

Estàndard
Creativitat, Miscel·lània

Climatoidealogia

Com el vent fred que bufa aquests dies i que resseca la pell, les idees també pateixen el mal temps. S’endureixen si no plou. La manca de reg les deshidrata i perden lluminositat. Les idees tampoc germinen del no-res. No hem d’oblidar que són fetes de matèria. L’adob de les idees pot prendre diverses formes i normalment, quan més variades, més bons fruits en brotaran. Tot requereix una cura de jardiner apassionat, atent, curiós, equil·librista en dosis, despert i crític davant les inclemències d’aquests temps.

Estàndard
Creativitat, Emprenedoria, Expectatives, Històries

Passion of individuals

Ho deia un dels entrevistats a la pel·lícula “The Cove” sobre O’Barry: it’s all about “passion of individuals”.  La profunda passió de Ric O’Barry, ex domador i amant dels dofins l’ha portat a crear una gran industria contra la que avui hi lluita aferrissadament. Casualment, dies després de veure aquesta fantàstica pel·lícula, vaig veure un reportatge sobre la Sud-Àfrica de Mandela, i només se’m va refutar la idea de que tot és possible amb la passió individual. I unes setmanes més tard, en Pau Garcia-Milà, el noi d’Olesa de Montserrat i creador de la multinacional eyeOs, també ho explicava a la seva conferencia en el marc del Fòrum Impulsa: la importància de creure en el propi projecte, gaudir fent-lo realitat malgrat hi hagin veus que pugin desanimar-nos.

De tot això, Ken Robinson en diu l’Element: “el lloc on convergeixen les coses que ens agrada fer i les coses que se’ns donen especialment bé”, és a dir, quan la nostra passió pren la seva màxima expressió plàstica. La passió, comú denominador en aquestes 3 històries tant diferents, ens explica la gran capacitat de transformació que pot tenir una persona. Sigui pels dofins, per eradicar l’esclavatge i impulsar la democràcia en un país, o convertir una idea en un projecte empresarial, “it’s all about passion of indiviudals”.

La passió individual, independentment del motiu, de l’origen i del mètode, és l’espurna del motor per la transformació.

Estàndard
Creativitat, Lideratge, Management, Miscel·lània, Varis

Entre l’instint i el mètode

IMGP0394Un o altre, o la barreja dels dos? El nostre principal objectiu i maldecap allà on aterrem, és establir mètode. I és gràcies al mètode que avancem. Creem processos per desfer-los i fer-los de nou. Es tracta de veure com ho podem fer millor i més ràpid. Malgrat l’instint no pugui viatjar sol, molt sovint és una bona brúixola. El mètode en si no aporta valor; és doncs en l’instint on rau la diferència. Conclusió? “Caminante no hay camino, … “

Estàndard
Comunicació, Creativitat, Expectatives, Miscel·lània

El que no té forma, no té límits

Molt sovint, entre converses es disparen frases o idees construïdes sobre el mateix parlar que ens captiven. Acostumen a ser frases que tendeixen a dissimular, a amagar-se entre arguments, però que es distingeixen per la capacitat de condensar de forma senzilla i entenedora una idea amb fons.

L’altre dia el meu bon amic Rubén Jericó enmig d’una distesa conversa em va regalar una d’aquestes fugaces perles dialèctiques. “El que no té forma, no té límits” va comentar. La veritat és que no vaig mantenir gaire l’atenció en el que venia després. Em vaig perdre una estona en pensaments, donant-li voltes i forma al meu entendre.

I és ben cert. El que no té forma, no té límits. Malgrat ens espanti marcar-nos objectius, treballar en base expectatives, crear pautes o mètode, donar forma ens aporta sentit. Els resultats són secundaris. Donar forma ens aporta volum, espai, límits. Serem capaços de veure’ns en un terreny de joc, marc en el qual podrem avaluar l’idoneïtat de les nostres accions. Tenir límits és conèixer. Parlar de límits no és tan sols parlar d’incapacitats, és parlar d’un mateix.

En la mesura que donem forma, creem límits. Límits que no ens priven, sinó que ens fan créixer i conèixer.

Estàndard
Creativitat, Miscel·lània, Varis

De pijama a drap

Porto dies donant voltes al que en podem denominar “el cicle de vida de la samarreta” que Luis Piedrahita ens explicava en un fantàstic monòleg. Descripcions d’expressions tan quotidianes son una mina de metàfores, que ajuden molt sovint a simplificar una qüestió aparentment complexa. M’explico: La vida d’una samarreta passa per 3 distingides etapes: D’ençà el moment de la compra es gaudeix i llueix. Passat un temps, quan el color queda diluït o esmorteït per culpa de les rentades, passa a formar part del grup de samarretes per dormir. No hi ha marxa enrere. Mai més l’agafaràs per lluir-la un diumenge a la Rambla. Aquest és el segon stage. Podem dir que el pijama te els dies comptats. Un bon dia, aquella peça que esperava rebre elogis només sortir de la botiga es converteix en un drap. Sí. Un drap. Un drap que frega els vidres del menjador.

De samarreta a pijama. De pijama a drap. Alguna proposta?

Estàndard
Comunicació, Creativitat, Emprenedoria, Expectatives, Management, Miscel·lània, Varis

Més gran o igual a 10

Mogut per la circumstàncies i animat per l’Anna del blog Amb lletra de pal, he agafat paper i llapis. Com si em mirés davant un mirall, he intentat posar en tinta aquells punts, adjectius o reptes que he anat destapant en la meva vivència professional i que a partir d’ara formaran part del “petit manual” que tots tenim i anem reescrivint dia a dia. Són 10 punts, uns quants, potser els més rellevants, ja que n’hi ha infinits, tants com persones i circumstàncies.

  1. Constància: Entendre i practicar la constància com a actitud. La voluntat d’immediatesa no ens ha de fer perdre la perspectiva i tampoc els nostres objectius. Res acostuma a ser fàcil. Hem d’entendre i saber practicar l’esforç.
  2. Mà esquerra: Sempre hi ha persones o situacions difícils. És important aprendre l’habilitat – gens fàcil – d’identificar el punt de confrontació, predir el comportament i anticipar-se amb solucions. No encallar-nos amb el problema, hem d’intentar aportar solucions.
  3. No al desgast: Tot hi comprendre que treball implica esforç i dedicació, evitar organitzacions o projectes que practiquin el desgast o erosió com a política. Ho deia molt bé el títol del llibre de Franc Ponti i Cuca Ricomá: “¡No somos recursos, somos humanos!
  4. Idoneïtat: Moltes vegades tan iniciatives, com projectes o inclús possibles ventes, no han prosperat pel fet d’haver-se plantejat en mal moment. És important aprendre a tenir olfacte, instint golejador: un cocktail de rapidesa, bona lectura de la situació i altre cop, anticipació.
  5. Seguretat: Fermesa en les conviccions. No decaure per la por a no seguir els discursos o opinions “oficialistes”. Això sí, sempre els plantejaments han d’estar fonamentats si no perdrem tota credibilitat.
  6. Crítica: No evitar la crítica per la por al conflicte. Recuperar el dubte inicial. Des de la prisma constructiva ser capaços de qüestionar, de treballar sobre les idees preconcebudes. Un exercici gens fàcil dins una cultura organitzativa a on la crítica viu relegada al calaix de la simple discòrdia.
  7. Vitalitat: Virtut necessària per encarar el dia a dia, tan en l’àmbit personal com professional. Voluntat de que les coses surtin bé.
  8. Realisme: Sempre són necessàries certes dosis de realisme per no caure en una espiral desalentadora. Hi ha coses que requereixen esforç i s’ha de tenir present. “Nadie dijo que fuera fácil”.
  9. Creativitat: Que no desaparegui mai la espurna generadora de idees i pensaments que ens conviden a imaginar i re-inventar. Que el dia a dia no ens esgoti. Buscar la pròpia medicina contra la sequedat creativa: Llegir, sortir, xerrar, caminar…
  10. Decidir: Xavier Marcet ens convencia de que és important sentir-se reconegut en el camí que un realitza, i veure que allà on un es troba és gràcies a les decisions que ha pres. Dins els marges de l’atzar, escollir ens farà més lliures.

imgp07771

Estàndard