Creativitat, Miscel·lània

Inspiració

Com un fort corrent d’aire a dins d’una habitació, així arriba la inspiració. D’imprevist, una cançó, una lletra, un paisatge, t’evapora i et fa perdre el centre de gravetat. Ets al món de les idees on tot pren sentit i és possible, on et reconcilies amb tu. És el misticisme dels ateus. És la inspiració. Agafes aire volent retenir-la, però no és tangible. Com tot el que és bo. Com Totes les coses.

Al meu amic Eduard 😉

Estàndard
Miscel·lània, Relats

Llegats

Un dia en un gest teu hi reconeixes una altra persona. Enmig d’una conversa llances espontàniament una expressió també importada. Te’n adones llavors que has assimilat porcions de maneres de ser, que han contribuït a ser qui avui ets. No em refereixo només a l’efecte mirall que provoca veure els teus pares, sinó el pòsit que et deixen certes persones amb les qui comparteixes una etapa de la vida. Quins són els factors que provoquen que interioritzem certs trets d’algunes persones i que els fem nostres? La proximitat? L’estima? L’admiració? O potser és simplement un automatisme biològic? A mi m’agrada veure-ho com llegat que ens ajuda a mirar enrere per entendre millor qui som.

Estàndard