Expectatives, Relats

Et respondré el que veig

Pot ser una pregunta difícil de fer i aparentment més difícil de respondre: ‘Com em veus?’. N’estàs segur de voler-ho saber? Estàs convençut de voler sentir una resposta sincera, que defugi de la delicadesa en què ho faria una veu amiga? Seré fred i objectiu. Així és com et veig perquè així és com actues.

D’altra banda, el que tu penses sobre tu és això… un pensament, un relat argumentat. El que tu sospeses són idees, és la teva història passada per l’enganyós filtre de la memòria. La forma en què et mires és una barreja de les teves expectatives i de les teves pors, és un debat etern entre els teus referents i el teu sentit d’autenticitat. Et reconeixes en la mirada d’altres sobre tu mateix. ‘No és senzill’, penses, ‘sóc tantes coses a la vegada…’.

Però tot això jo no ho sé.

Si em preguntes qui ets, et respondré el que veig.

Estàndard