Crisi, Management

Felicitat Interior Bruta (FIB)

Que anem curts de felicitat, és una obvietat. Per molt que fundacions, bancs, escoles de negocis i ‘entrepreneurs’, prediquin el “tota crisi és una oportunitat” o el clàssic “tot està per fer”, endolcit amb missatges a l’estil “el teu futur està a les teves mans” i si “Zuckerberg ho ha aconseguit, tu també pots fer-ho”, l’ànim està fotut.

I ara no desglossaré les raons profundes i ben sabudes, de l’origen d’aquest desànim. Vull tan sols evidenciar, que l’índex de Felicitat Interior Bruta (FIB) (allò que el visionari rei de Bhutan es va inventar l’any 1972) va en descens picat i que l’indicador més clar és el nivell de d’amargor, per dir-ho finament, que té la gent a la feina.I em pregunto: què se n’ha fet de la literatura del bon gestor, dels cursos de feedback constructiu, dels consultors en recursos humans, de la retenció de talent, dels plans de carrera, de la conciliació laboral, de les jornades de treball transversal, dels incentius i dels gurus de la comunicació interna? De poc ha servit, si quan el que trontolla és el ciment de la feina, que són les relacions.

Hi ha un nivell generalitzat de desgast, transversal, que neix de les relacions laborals. I el quadre mèdic és aplicable gairebé a tot arreu: baixos nivells d’empatia, eclosió de l’èxit individual i desinterès pel col·lectiu, alts nivells d’agressivitat i competitivitat mal entesa.

No hi ha felicitat a les oficines. I així tampoc n’hi haurà al carrer. I viceversa.

Anuncis
Estàndard
Emprenedoria, Empreses

Un tango d’idees i temps

Tothom té idees. Més o menys creatives, cert, però a tothom se li encén cada dia la bombeta en algun moment. Pensar que la teva idea és exclusiva, única i irrepetible, és com creure descobrir un paisatge inaudit. Gairebé segur que algú ha vist aquest racó abans que tu. Però ep!, no es tracta de desanimar-se, ja que no és la idea en si, sinó la consecució d’aquesta el que marca la diferència.

El desenvolupament de les TIC ha obert un ampli ventall d’oportunitats per projectes de base tecnològica. I un dels grans avantatges que proporciona aquest entorn és la facilitat d’arrencada, els costos i un potencial públic encara receptiu. I davant d’aquesta circumstància, al meu entendre, el temps és el punt crític.

Diàriament estan naixent projectes que freguen idees de negoci de projectes en fases menys madures o directament se solapen. En aquest context, el cost d’oportunitat d’iniciar la teva proposta pot ser molt elevat, d’aquí la importància d’avaluar el temps com un factor de risc i d’oportunitat.

Les idees al capdavall, no són propietat de ningú, per tant cal trobar en el temps una bona parella de ball.

Estàndard