Miscel·lània

Fora el perímetre de seguretat

Que confortable és viure dins el nostre perímetre de seguretat. Allà on les cares són conegudes, allà on et sents reconegut. Penses que el que fas és important. Et mires i t’agrades i et creus valent. Veus gran el petit món on vius i desconeixes la incertesa.

Agafa arrancada i pren el vol. Mira des de ben amunt. Et veus? Si? Ets allà baix! Convivint amb tanta altra gent. Aprofita i recorre ciutats i pobles. Des de ben amunt. Viatge i observa.

Sigues valent a un altre lloc. Agrada’t davant un paisatge desconegut. Sol, sent que el que fas és important. Mira com n’és de petit aquets gran món. Viu confortable fora les fronteres. Traspassa els límits del teu perímetre de seguretat.

Anuncis
Estàndard
Comunicació

Vulnerables

Una conseqüència directa de la hiper-exposició o hiper-visibilització mediàtica i personal de comentaris, que ens gran mesura ens ofereixen les xarxes socials com Twitter, és que som més vulnerables. Els hi passa molt als polítics, però també a tothom del que se’n espera constantment una opinió.

Hiper-exposatsQuan l’entorn et requereix que opinis de tot i a totes hores; quan a més a més decideixes opinar a les xarxes socials i per tant desprès, justificar-ho; ets més vulnerable. Ja que és molt difícil mantenir un discurs coherent, sòlid, sense patinades, i a totes hores. És molt difícil.

És molt difícil avui, controlar totalment el missatge.

Per tant, o redueixes la teva exposició (és a dir, parles menys i millor) o repeteixes i repeteixes (recomanació clàssica a formacions de portaveus) fins als límits de l’avorriment. A no ser que tothom entengui que “patinar” és esport olímpic. Fet propi dels humans.

Estàndard
Comunicació

La comunicació, com el futbol

La comunicació és com el futbol. Tothom hi entén. I com és lògic, a tots aquells professionals que s’han format i treballen en aquest àmbit, els és difícil digerir-ho. Com suposo que ho deu ser per un entrenador que anant a fer un cafè al bar del costat del camp, escolta airades afirmacions de quina seria la millor alineació, la millor tàctica, la millor manera de motivar, els millors fitxatges i la poca visió de joc que te l’entrenador actual.

Amb la comunicació passa el mateix, però amb un agreujant. Que acomplexa a tots aquells que s’obren camí en aquesta professió. Sí, som un sector ple d’acomplexats. Tothom sap quin són els problemes de comunicació d’un govern o una empresa, tothom hi entén de comunicació 2.0, tothom sap quins són els bons o mals spots,  tothom té la formula de comunicar amb el treballador.

Davant d’aquest escenari, en el que s’hi sumen els experts en comunicació a base de cursos intensius de l’estil “conviértete en comunicador en 2 días”, “haz tu propio plan de medios” o “mejora el posicionamiento web de tu empresa en un click”, quin valor diferencial aportar?

  1. Reafirmar l’estratègia per davant de l’eina: encara que sempre sigui l’eina la que llueix, la base dels nostres esforços no s’ha de centrar en crear un compte a facebook amb molts seguidors, sinó pensar si és el que necessita la nostra organització .
  1. Mètode: fer valdre el mètode sense caure en ‘l’academicisme’. Dignificar la reflexió amb dosis d’experiència.
  1. Criteri: aportar criteri i orientació a la comunicació sempre des d’una perspectiva de negoci.
Estàndard
Empreses, Miscel·lània

Reputació 2.0

El que em preocupa de Twitter és que malgrat ser una magnígica eina de promoció del diàleg obert i participatiu, útil per compartir coneixement i escurçar distàncies, pot ser una font de desgast per la reputació de les corporacions. Una persona conviu amb diverses facetes a la seva vida: com a ciutadà, com a treballador, com parella, com amic… i em fa l’afecte que molts dels comentaris que llegeixo no responen a aquesta idea.

Entenent que com a treballadors, ens agradai més o menys, som representants de la nostra marca (prescriptors o la mateixa cara en molts casos), les ‘piulades’ hauríen de precedir d’aquesta reflexió. Però no tan sols per l’erosió de la imatge d’una companyia de la qual podem no sentir-nos partíceps, sinó sobretot per la nostra credibilitat o responsabilitat professional.

Ben mirat, el que comento no deixa de ser extrapolable al què ha passat tota la vida al carrer: parlar malament dels altres mai ha estat ben vist. Però avui la ‘radio macuto’ es queda petita davant la força de propagació de tots els ‘followers’.

Estàndard