A l'oficina, Comunicació, Històries

El problema com actitud vital

Viure al costat del problema no és ser crític. Esbiaixa la realitat. Viure al costat del problema no reporta solucions. Erosiona relacions. Construir el relat personal sobre la base del problema com a actitud vital, és un atribut que mai suma. Aquells que el professen, que no estranyin complicitats.

Estàndard
Comunicació

Comunicació còmplice amb els ciutadans

Resumeixo les idees que més m’han agradat del fantàstic llibre de Toni Puig, La comunicación municipal cómplice con los ciudadanos. Un llibre enèrgic i captivador, que descarrega idees bàsiques pel desenvolupament de la comunicació als municipis. Comunicació apassionada. Pels ciutadans. Positiva, clara, creativa.

“No hi ha ciutat sense lideratge municipal fort, relacional, enormement comunicatiu, implicador, sense municipi que, amb els ciutadans, traci un horitzó segur d’esperança”.

“Els governs municipals arriben al municipi amb un programa electoral, més o menys clar, que els ciutadans han votat. I, sovint, arriben i comencen només a elaborar grans plans que acostumen a concloure amb un llistat, immens, de projectes. Sovint urbanístics. Malament. Malament per faraònic”.

“No hi ha comunicació municipal, sense marca, sense proposta de present, sense esbós de futur”.

“L’organització que comunica… No és la que té només un pla… És la que tot i tots comuniquen continuadament… Des d’un pla de comunicació externa… I un pla de comunicació interna… La MARCA com a punt de partida i d’arribada…”

“Un equip que sap com convèncer a l’equip de govern des de resultats clars”.

“Qualsevol que avui treballi en el Departament de Comunicació d’una organització municipal, necessita”: Potenciar la curiositat. Estimular la intel·ligència pràctica. Ser esponja. Fomentar l’aprenentatge. Ser millors i diferents”.

“Avui, les organitzacions no comuniquen SERVEIS: comuniquen l’organització!

“Hi ha, dins l’huracà de comunicació actual, muntanyes de comunicacions mediocres presentades com comunicacions imprescindibles. Són les simplement boniques”.

La comunicació municipal està encara, enamorada de la pedra: dels edificis, de la urbanització, de les grans obres… I les presenta com si fossin per publicar en revistes especialitzades. Prou. No més”.

“Un creuament de comunicació massa pol·lucionat = comunicació de CONFUSIÓ”.

Comunicar és el primer en tota organització pública. A les municipals, MÉS. Segueixo comunicant, després, entre municipalitat i les tres mil cinc-centes associacions de ciutadans”.

“La gran majoria de treballadors municipals esperen que els polítics o altres directius els inspirin, els diguin tot: què han de fer. Són els treballadors servents”.

La CO de Comunicació és el Cor de la nostra organització”.

“No comuniquis el que NO FACIS”.

“En la comunicació actual no hi ha feliçment, REGLES”.

Estàndard