Comunicació, Varis

Diagnòstic comunicació

El meu bon amic Jordi em va fer arribar l’article “Trossos”, que Vicenç Villatoro va publicar la setmana passada al diari Avui, on l’autor plasma el comú denominador de quan les coses no es fan bé: errors de comunicació. En boca del consultor i orelles del client, “errors de comunicació” es converteix en la redempció de la mala gestió. Diagnòstic comunicació és l’alliberament moral del que s’equivoca i desvia la mirada.

“En la immensa majoria dels casos, darrera d’un problema de comunicació hi ha un problema del producte. No es pot comunicar bé el que no va bé. No es pot culpar la megafonia quan el cantant desafina. La megafonia el que fa simplement és que es noti més. Que se senti millor tot allò que grinyola.” Vicenç Villatoro.

Anuncis
Estàndard
Comunicació

Binomi en moviment

Los límites. Hay que colocarse en los límites y, entonces, con humildad, observar la relación entre las necesidades y las prioridades. Algunos piensan que la política es únicamente el control del mensaje y de la imagen. Algunos confunden el vehículo con el camino y, anclados en el malentendido, justifican las averías de su gestión aduciendo “errores de comunicación”. […] Muchos asesores, empachados de sondeos, sólo tienen un objetivo: separar a su patrocinado de una realidad al rojo vivo.

La Vanguardia. Horta/Salt. Francesc Marc-Àlvaro. 1 de març 2010.

La comunicació al servei de la inoperància és perillosa. La no acció (més enllà que “no fer” ja és “fer” en si mateix) combinada amb comunicació és un tiquet amb data de caducitat. La comunicació aportarà valor afegit sempre que acció i comunicació siguin un binomi en moviment. Decidir i actuar dóna contingut al fet comunicatiu.

Estàndard