Moltes vegades el conflicte arriba tard. El desgast previ ha creat barreres infranquejables, escletxes impossibles de tancar. I així moren molts projectes, il·lusions, empreses, expectatives…
El conflicte mou al canvi. I el conflicte ha de ser entès de forma constructiva. Només així deixarem de fer el de sempre, el qual hem vist que no funciona. Einstein també deia “Si buscas resultados distintos, no hagas siempre lo mismo”. Doncs el conflicte planteja aquesta idea de fons. Que esclati el conflicte. Que ens condueixi a noves idees, noves solucions, noves aventures. La por al conflicte és la por a la crítica, és la por a qüestionar. I qui te por a qüestionar? Qui evita el conflicte i promou el desgast?
El conflicte dins la vida de les organitzacions s’ha abandonat sempre a la lleixa de la simple discòrdia, del malentès. El defugir del conflicte és una actitud molt nostra, que accentua molt la poca cultura que tenim de la crítica i del debat. De ben petits dins les aules, al créixer dins els espais públics i ja d’adults als llocs de treball. La venjança sobre la crítica sempre ha pesat molt. No hem aprés a construir el debat i formular crítiques. Qui qüestiona el professor és un alumne que no entén la lliçó, qui qüestiona al directiu és aquell que no compren l’estratègia empresarial.
El Conflicte com a Retorn a la Crítica, és la idea sobre la qual treballar amb el dubte inicial. És el compromís de treballar sobre les idees preconcebudes. És abatre el desgast i la pressió. És abandonar processos per desenvolupar idees. El conflicte és qüestionar; un exercici introspectiu necessari a la nostra cultura empresarial. I a les nostres vides.
[1490; del ll. conflictus, der. de confligĕre ‘xocar’]
m 1 1 Xoc, contesa, lluita. El conflicte amb la cavalleria enemiga.
2 fig Problema, cuita, compromís. Em trobo en un conflicte.