Miscel·lània, Varis

Shakespeare i tarda de diumenge

Diumenge tarda i altre cop assalten preguntes transcendentals. Que poc original, oi? Un ciutadà més al món amb preguntes sense resposta un diumenge a la tarda. Sort que no hi ha sessió parlamentària un diumenge a la tarda plujós, si no els polítics estarien atemorits de les preguntes hipodèrmiques que es llençarien. En vistes al primer i dur dia de la setmana, els diumenges a la tarda el món es converteix en un “Trivial” col·lectiu sense final… Preguntes i més preguntes creen una nuvolosa que es pot veure des de molt amunt. “To be, or not to be”. El més probable és que Shakespeare ho pensés una tarda de diumenge.
Anuncis
Estàndard
Emprenedoria, Varis

Emprenedoria i Dídac Lee

Dimecres passat vaig assistir a la conferència de Dídac Lee a un acte organitzat per l’Associació d’Antincs Alumnes IDEC – Universitat Pompeu Fabra. En Dídac es defineix com a emprenedor, per vocació i professió. I ho aconsegueix transmetre i així ho avala la seva trajectòria amb la creació d’empreses de referència tecnològica com és Spamina, IntercomGi, Atraczion, Scubastore. El que més m’atrau de perfils com el seu, és la capacitat de sumar visió y conceptualització .Guy Kawasaki, expert amb emprenedoria, ho sintetitza de forma fantàstica amb la frase: “First make meaning, then make money”. Aquesta capacitat de generar coherència i projecció és el que dóna la força necessària a molts projectes que comencen.

 

Durant la conferència, en Dídac Lee va explicar-nos conceptes molt interessants, com és la diferenciació entre productes d’alt valor afegit i productes merament substitutius. ¿Aquest nou producte o servei que he elaborat és “vitamina o aspirina”? Un producte vitamina ens donarà un reforç, un impuls, però no solucionarà el problema. Un producte aspirina ens traurà el mal de cap. La capacitat de generar aquestes idees, d’estil molt anglosaxó, marquen estil, condensen coneixement i son de fàcil transferència.

Al escoltar persones com en Dídac, m’assalta la pregunta de si l’emprenedor “se hace o se nace”. Crec que tot i que l’experiència i la formació siguin molt importants, hi ha un gran component motivacional i de caràcter. La capacitat d’il·lusionar no la té tothom. La capacitat d’arrancar tampoc. Hi ha perfils gestors i d’altres emprenedors. Com et veus a tu?

Estàndard
Comunicació, Varis

Las hormigas se comunican con feromonas

La naturalesa no és perfecte. Viure és una lluita constant contra un mateix: contra les propies expectatives, contra el propi esdevenir, contra les propies contradiccions. Com canta Pau Donés, som uns complets incomplets. Amb la idea d’assumir la nostra pròpia imprefecció i de la naturalesa, Eduardo Punset en el seu llibre El alma está en el cerebro, ens parla de lluitar contra el que hem aprés i deslligar-nos de certes idees com a vía per arribar al coneixement. Un dels aspectes que planteja és el llenguatge. Una reflexió que he trobat interesant i vull compartir:

“Y finalmente, una de las mentiras más intrigantes es la que sugiere que el lenguaje está hecho para entendernos. Desde luego, cuesta admitir que el lenguaje no sirva para eso, pero si el lector mira a su alrededor, observará que el lenguaje también sirve para confundirnos. Al menos, se trata de una herramienta muy imperfecta. Nos cuesta definir con palabras nuestros pensamientos y emociones, y, por otro lado, nos cuesta adivinar qué quieren decir los otros cuando hablan. Por eso completamos nuestra comunicación oral con signos, con entonación, con gestos, con miradas, con sonrisas. Estos apoyos permiten mejorar las limitaciones del lenguaje. Las hormigas se comunican con feromonas, por ejemplo. Y nosotros, también, aunque no lo sepamos.

Nos comunicamos aunque sabemos que nuestra comunicación es imperfecta. Nos comunicamos a pesar de la confusión que generamos y a pesar de las limitaciones de nuestra comunicación. “A pesar de que el lenguaje no sirve para comunicarse, podríamos estar horas hablando”, sentenció divertido Javier Sampedro en el plató de Redes.”


El alma está en el cerebro. Radiografía de la máquina de pensar
.
Eduardo Punset.

Estàndard