La comunicació és com el futbol. Tothom hi entén. I com és lògic, a tots aquells professionals que s’han format i treballen en aquest àmbit, els és difícil digerir-ho. Com suposo que ho deu ser per un entrenador que anant a fer un cafè al bar del costat del camp, escolta airades afirmacions de quina seria la millor alineació, la millor tàctica, la millor manera de motivar, els millors fitxatges i la poca visió de joc que te l’entrenador actual.
Amb la comunicació passa el mateix, però amb un agreujant. Que acomplexa a tots aquells que s’obren camí en aquesta professió. Sí, som un sector ple d’acomplexats. Tothom sap quin són els problemes de comunicació d’un govern o una empresa, tothom hi entén de comunicació 2.0, tothom sap quins són els bons o mals spots, tothom té la formula de comunicar amb el treballador.
Davant d’aquest escenari, en el que s’hi sumen els experts en comunicació a base de cursos intensius de l’estil “conviértete en comunicador en 2 días”, “haz tu propio plan de medios” o “mejora el posicionamiento web de tu empresa en un click”, quin valor diferencial aportar?
- Reafirmar l’estratègia per davant de l’eina: encara que sempre sigui l’eina la que llueix, la base dels nostres esforços no s’ha de centrar en crear un compte a facebook amb molts seguidors, sinó pensar si és el que necessita la nostra organització .
- Mètode: fer valdre el mètode sense caure en ‘l’academicisme’. Dignificar la reflexió amb dosis d’experiència.
- Criteri: aportar criteri i orientació a la comunicació sempre des d’una perspectiva de negoci.
0 Respostes a “La comunicació, com el futbol”